EL CAMINO
INFINITO
Un dia había un niño caminando y ese niño caminó, caminó y nunca llegaba a ningún sitio.
Finalmente, se cansó de caminar y encontró una casa. Se sintió enfermo y se murió.
FIN
Aarón Araujo Martínez
Raig, el cavall negre.
Hi havia una vegada, a un estable de Mallorca, va néixer un cavall negre com la nit. Era l'únic negre, tots els altres eren o marrons, o blancs, però mai negres. Al principi el cavall no volia estar amb ningú, però al cap de sis mesos va començar a relacionar-se amb uns pocs cavalls.
Un dia va a començar a córrer davant dels seus amos molt ràpid. Per això li varen posar de nom Raig. De llavors ençà tothom se fixava amb ell, era el cavall més famós de tot l'estable. Raig ja estava molt cansat de tanta atenció i es va escapar. Tothom es va preocupar molt però després d'un temps va tornar, però no tot sol, si no que amb una egua i un poltre.
Al final els amos de l'estable varen deixar que l'egua i el poltre es quedessin a viure amb Raig. En Raig i l'egua varen tenir més fills. I tots varen viure feliços per sempre.
Fi
Aina Roig Nomura
NA CAPUXETA
FÚCSIA!!
Hi havia una vegada una nina anomenada Caputxeta Fúcsia, perquè li agradava anar de color fúcsia,camiseta fúcsia,falda fúcsia,calces fúcsies ..etc. Era molt guapa,de cabells castanys,ulls cafè i..molt coqueta. Era un poc desobedient, amb sa mare, a vegades, però quasi sempre li feia cas.
Un dia la mare li va dir que havia d'anar a ca sa padrina. Na Caputxeta, camina caminaràs, de sobte se va trobar un conill que s'havia fet mal:
-Au! Caputxeta ajuda'm per favor que m'he fet mal !!
-Val-va respondre na Capuxeta.
-Gràcies! On vas?
-Vaig a casa de sa meva padrina!
Cantant, cantant al final va arribar a ca la seva padrina i va a tocar la porta.
-Toc,toc! Hi ets padrina?
-Clar que sí, ara t'obro, espera.
-Sorpresa !!!!:)-Varen dir tots.
Li havien organitzat una festa per ser bona amb tothom i perquè era el seu sant.
-Gràcies padrina no feia falta.
I a na Caputxeta li varen donar un parell de regals.
I ... aquest conte,s'ha acabat.!!
FÍ..
Andrea de Cabo Pérez
Maria Camila Nieto Pedroza
![]()
Milagros Aramí Chaparro Maciel
La papallona d'ales blanques
Una vegada va néixer una papallona d'ales blanques com la neu. Ella veia com les altres papallones tenien molts de colors a les seves ales. Un dia se li va ocórrer una idea: anar a consultar al senyor Mussol, el més savi del bosc.
-Senyor Mussol, podria ajudar-me a tenir les ales de colors com les altres papallones?
El senyor Mussol va collir les seves aquarel·les i va començar a pintar-li les ales de tots colors .
-Hum...Ja està!
Totes les papallones varen sentir molta enveja en veurer-la i es varen reunir per fer un pla.
-La convidaré a anar al riu amb mi i la tiraré a l'aigua-Va dir la papallona més dolenta de totes.
Al dia següent anaren al riu. I la papallona dolenta va fer com si patinés i tirà a la papallona a l'aigua i les ales se li varen destenyir.
La papallona es posà tan trista que no volgué tornar a sortir de casa seva. La papallona dolenta va sentir pena pel que va ocórrer i va anar a casa seva per demanar-li perdó.
-Perdó pel que he fet. Et tenia molta enveja i per això et vaig tirar al riu. Per compensar-te et regal una capsa d'aquarel·les, així podràs tornar a pintar-te les ales.
EL SOL I LA LLUNA
Quan el sol brilla
a tothom il·lumina .
Quan la lluna s'en va
no et pot il·luminar.
LA TARDOR
Comença la tardor
aquí al bosc .
Els ocells parteixen
alçant el vol.
Blanca Figuerola Gayoso
La Caputxeta groga
Hi havia una vegada una nina anomenada Caputxeta groga. Ella era molt dolenta amb tota la gent. La seva mare li va dir que anàs a casa del seu padrí a dur-li un regal.
Na Caputxeta durant el camí cercava al llop per pegar-li. El llop, que coneixia molt bé a na Caputxeta i les seves dolenties, li tenia molta por i estava amagat perquè no el trobàs. El llop va sortir d'on estava per començar a córrer perquè na Caputxeta ja s'acostava. Na Caputxeta el va collir i li va pegar molt fort amb la cistella.
El llop com que estava tant trist i dolorit no va sortir de ca seva durant molt de temps. Conte contat, conte acabat.
El Crim
Un dia la comtessa Figa Flor va fer una festa amb honor al seu marit, el comte Figa. Era el dia de la festa i tothom estava emocionat pel gran aconteixement.Varen arribar tots es convidats. El comte anava a tallar el pastís quan de sobte, li pegaren un tir i caigué damunt la taula, mort!
Al dia següent la comtessa no pareixia tan alterada com s'esperava. Varen cridar a la detectiu Màxima Cap Trencat perquè investigués el crim. Primer va anar a investigar al seu veí , en Fabrici Xucla Roig , un vapir.
-Hola!Bones tardes! Ja li devien haver dit que el seu veinat, el comte Figa, a mort, no?
-No m'ho havien dit!
-Vostè no era ahir a la festa?
-Sí...Però tot d'una me'n vaig anar, no estava còmode.
-Gràcies per la seva ajuda!!
Després, la detectiu Màxima Cap Trencat va tornar al palau i va veure al majordom que feia net una pistola. Era lògic, devia ser ell l'assassí.
-Queda vostè detingut en nom de la llei.
-M'ha pillat! Però em va obligar en Fabrici Xuca Roig. Si no matava al comte ell me xuclaria la sang.
La detectiu Màxima Cap Trencat va detenir al majordom i a en Fabrici Xucla Roig i vàren tenir una condemna de per vida. Ara encara deuen estar al calabós, si no són morts.
Francesca Rosa Marcús Vallori
El futbol
El futbol és un esport que es juga entre dos equips d'onze jugadors, i es considera l'esport més popular del món.
Es juga en un camp rectangular de gespa o gespa artificial amb una porteria a cada un dels costats del camp.
L'objectiu del joc és marcar controlant la pilota cap a la porteria contrària. Els porters són els únics jugadors que se'ls hi és permès utilitzar les mans o els braços per agafar la pilota; la resta de l'equip utilitzen el peu per xutar.
Joan Coll Amengual
Rugby
El rugby és un esport d'equip de contacte, que consta de dos equips de quinze jugadors i consisteix en dues parts de 40 minuts i un descans de 10.
Es fan punts xutant la pilota. Entre els pals et dona tres punts i passant corrensos amb la pilota al camp contrari, però passant-la sempre cap a darrera, si passes la pilota a l'altre camp pots xutar i ficar dos punts més.
Juan Robin Andrews Cañellas
EL MONSTRE I L'HEROI
Personatges:
Pere: ajudant del batle
Rafael: marit de na Maria
Maria: marit d'en Rafael
Monstre: un monstre dolent
Batle: fill d0un governant famós
Heroi: Un heroi famós
En un poble molt petit que hi vivien unes 100 persones, un dimarts 13 va passar una cosa terrible, tot va començar així...
Pere: Hola batle! Què vols que faci?
Batle: Una cosa molt fàcil.
Pere: Quina cosa tan fàcil vols que faci?
Batle: Anar a cercar el monstre que viu a 100 kilòmetres d'aquí i me'l dugis al poble sense cap ferida
Pere: I ara? El monstre no tendrà cap ferida, seré jo qui estaré un poc romput!!
Batle: Venga, Pere, no exageris tant, tampoc te moriràs. Ah, per cert, si vols et pots fer una llança amb els cadàvers de les persones mortes que hi ha.
Pere: D'acord senyor batle.
Tres dies després varen arribar notícies que en Pere era mort per unes sospitoses urpes al pit. En Rafael, un home que vivia al poble, va anar a l'ajuntament:
Batle: Això no pot ser, he perdut el meu servent de per vida. Qui em farà ara el menjar?
Rafael: Venc a denunciar el maltractament de vostè cap en Pere.
Batle: I ara, jo que he fet?
Rafael: L'has obligat a anar a la cova del monstre.
Maria(interrompent): Rafael, vine a casa que tenim que sopar.
Rafael: Maria estic denunciant al senyor batle.
Maria: No em venguis amb excuses!
Rafael: Peró Maria...
Maria: A casa ara mateix!!
Dues setmanes després es va sentir un soroll molt terrible al poble... Era el monstre! Per sort passava per allà un heroi...
Monstre: Vos mataré a tots vosaltres!
Heroi: No, mai de mai! Moc amb cames!
Monstre: Eh, que m'has ofès molt!
Heroi: Perdona. Ploramiques!
Monstre: A qui dius tu ploramiques?
Heroi: A tu, està ben clar?
Monstre: Et mataré!!
Heroi: Jajajajajajajaja! Quin acudit més bo.
Monstre: Tens aigua?Es que tenc set.
Heroi: Té.
Monstre: Jajajajaja! Has caigut a la meva trampa!
Heroi: Merda, i quina és la teva trampa?
Monstre: No sé, mai hagués pensat que arribaria tan lluny.
Després d'una lluita sense descans l'heroi va matar al monstre.
Batle: Com a batle d'aquesta ciutat jo et declar ciutadà honorífic.
Ciutadans del poble: Visca l'heroi! Visca! Visca! Visca!
Heroi: I ara, no és per a tant, jo només li he mostrat la cara de la meva àvia.
Tres anys després l'àvia de l'heroi va morir.
Heroi: Nooooooooo, Noooooooooo, Nooooooooooo! La meva pobre àvia!
Batle: Venga no et desanimis només penses en negatiu, mira la part positiva.
Heroi: No hi ha part positiva.
Batle: Sí.
Heroi: Quina?
Batle: No la tornaràs a veure mai pus.
Heroi: I això que té de positiu?
Batle: Res.
Heroi: Peró...m'has dit...
Batle: Jo t'he dit alguna cosa?
Heroi. Sí
Batle: No... no em vinguis amb excuses.
Heroi: Borinot!
Batle: Déu
Heroi: Però...
3.000.000.000.000 anys després el món va explotar i...
¿FI?
Kiko Cabello Busquets
LA RATETA QUE ANAVA AMB BICICLETA
Hi havia una vegada una rateta molt presumida que li encantava anar amb bicicleta.
Un dia va caure i se li va rompre la seva bicicleta rosa amb corets i brillants. Se va posar molt trista, i se'n va anar a ca seva.
Com estava tant trista, no se'n va recordar que venia el seu aniversari i va arribar la seva cosina, la rateta presumida que sí que se'n recordava. La seva cosina li va dir:
-Per què estàs tant trista ?- li va demanar
-Perquè m'agrada molt la meva bicicleta rosa amb corets i brillants i se m'ha romput- va dir plorant.
-No te preocupis -va dir la cosina
.
Al dia següent la seva cosina li va preparar una festa sorpresa i li va dir:
-Cosineta meva, pots venir a ca meva a prendre es cafè? Es que estic tota sola-
- Es clar - va dir la rateta amb bicicleta.
Al cap d'una estona la rateta amb bicicleta va arribar a casa de la seva cosina.Quan va entrar per la porta li varen dir:
-SORPRESA !!!Molts d'anys rateta amb bicicleta!!!
-Molts d'anys ?- va dir amb cara de sorpresa ella.
-Sí, molts d'anys. És el teu aniversari- va dir la rateta presumida, la seva cosina-
-Ah, sí és veritat. És el meu aniversari, m'havia oblidat per complet, com que estava tan preocupada per la meva bicicleta- va dir la rateta amb bicicleta.
Varen sortir tots al jardí i la rateta amb bicicleta va exclamar:
-La meva bicicleta!Està com a nova!Gràcies!
Així tot el món va estar feliç i la rateta amb bicicleta la que més.
Liss Valladolid Díaz-Madroñero
Dofins
Els dofins viuen al mar, tenen el cos esvelt d'uns 2 m de longitud i són uns excel·lents nadadors. Són mamífersi respiren pels pulmons, per això necessiten pujar a la superfície. Tenen la sang calenta.
Acostumen a parir a les seves cries després d'uns deu mesos de gestació.
El color de la part superior del dofí és negre blavós, per la part superior del cos , les parts leterals del cos i la inferior són blanquinoses.
Conviuen en grups de 10 a més de 100 individus. Els dofins són abundants en les mars càlides i molt corrents a la Mediterrània.Els dofins per comunicar-se entre ells fan servir un só agut i característic.
Hi ha molts de tipos de dofíns. Es divideixen amb dos grups : oceanics(dofí mular) i de rius.
Núria Simonet Ferragut
La llibertat de na Linda
Una nina que nomia Carol tenia una cussa que nomia Linda. Elles eren com germanes i sempre jugaven juntes.
Un vespre uns lladres varen entrar a casa de na Carol per robar a na Linda, perquè era molt cara, ja que tenia un ull marró i l'altre de color verd i van viatjar a un altre ciutat.
Na Linda es va posar molt malalta , i quan estava a punt de morir els lladres la van dur al metge. El metge va avisar a la policia i na Carol va poder recuperar a na Linda i vàren viure les dues per sempre en pau.
Oumayma Merzaq
ELS 5 PORQUETS MILITARS
Hi havia una vegada cinc porquets militars molt dolents que destruien les cases dels animals.
Cada dia destrossaven cinquanta cases. Fins que un dia només va quedar una casa: la del llop.
Als porques els va costar molt destruir-la perquè era
de pedra. Al cap d'una setmana posaren dinamita i aconseguiren destrossar la casa del llop i els
porquets es quedaren amb el bosc.
Fins que un dia arribà el germà gran del llop que era alt,fort i àgil. El germà del llop els tirà a la mar i mai més veren als porquets .I des d'ara ja ningú destrueix
cases.
Santi Baldovino Berga
DESAPAREIXEN!
Hi havia una vegada un nin i una nina que vivien amb els seus pares. La nina, que nomia Maria, era alta i morena. I el nin, Miquel, era un poquet més baix que na Maria però també era moreno. Un dia la mare els va dir:
-Per favor, em podeu anar a comprar el pa? Es que el necessit per cuinar.
-Clar que sí, mare-van respondre a la vegada.
Eren les dotze i mitja. Es van anar a comprar. El temps passava i passava i no tornaven. Els pares estaven molt preocupats.
-On poden estar els meus dos fillets?-deia la seva mare tota preocupada.
-No et preocupis tant, que els trobarem. Ves-te'n a dormir i quan et despertis, tot tornarà a estar al seu lloc-li deia el pare per tranquil·litzar-la.
-Sí, pot ser que tinguis raó.
Es van anar al llit i es van dormir. I com havia dit el pare el dia anterior, quan es despertaren, els seus dos fillets estaven dormint als seus llits. Tot devia ser o un somni o pot ser un super heroi els havia rescatat o... no es sap. El que sí se sap es que els pares van tenir un altre fill.
Tania llaneras Montserrat
La zebra que volia ser lliure
Hi havia una vegada una zebra que vivia en un zoològic. Era igual que les altres, però era més suau i més bonica perquè tenia els cabells llargs i allisats. Des de petita havia viscut tota sola i sense més zebres.Una vegada va pensar:
ZEBRA:Si fos lliure, seria més feliç que vivint tancada en aquesta gàbia.
Des d'aquell moment va ser aquell el seu somni: deixar la vida de la fama,els nins
i les persones que el miraven i escapar-se del zoo.
ZEBRA:Si no faig res, a lo millor m'expulsen del zoo -va pensar.
Però no va ser així. La varen deixar sense menjar fins que tornàs a fer coses.
I un dia a la nit va fer un forat amb l'ajuda de el seu amic, el talp.
TALP: Adéu,adéu! Però torna qualque dia a visitar-me.
La zebra es va anar i passat un més va arribar a un bosc i va viure lliure i feliç per sempre.Va tenir un fill i va jugar amb ell sempre. Vàren fer uns amics i seguiren una manada de zebres.
Verónica Sánchez Álvarez
